LITERATURA UNIVERSAL

 "Veles e vents han mos deigs complir,"

 

    1     Veles e vents han mos desigs complir,
    2      ffahent camins duptosos per la mar.
    3      Mestre y ponent contra d’ells veig armar;
    4      xaloch, levant los deuen subvenir
    5      ab lurs amichs lo grech e lo migjorn,
    6      ffent humils prechs al vent tremuntanal
    7      qu’en son bufar los sia parcial
    8      e que tots cinch complesquen mon retorn.

    9      Bullira·l mar com la caçola ’n forn,
    10     mudant color e l’estat natural,
    11     e mostrara voler tota res mal
    12     que sobre si atur hun punt al jorn;
    13     grans e pochs peixs a recors correran
    14     e cerquaran amaguatalls secrets:
    15     ffugint al mar, hon son nudrits e fets,
    16     per gran remey en terra exiran.

    17     Los pelegrins tots ensemps votaran
    18     e prometran molts dons de cera fets;
    19     la gran paor traura·l lum los secrets
    20     que al confes descuberts no seran.
    21     En lo perill no·m caureu de l’esment,
    22     ans votare hal Deu qui·ns ha ligats,
    23     de no minvar mes fermes voluntats
    24     e que tots temps me sereu de present.

    25     Yo tem la mort per no sser vos absent,
    26     per que Amor per mort es anullats;
    27     mas yo no creu que mon voler sobrats
    28     pusqua esser per tal departiment.
    29     Yo so gelos de vostr’escas voler,
    30     que, yo morint, no meta mi ’n oblit;
    31     sol est penssar me tol del mon delit
    32     —car nos vivint, no creu se pusqua fer—:

    33     apres ma mort, d’amar perdau poder,
    34     e sia tots en ira convertit,
    35     e, yo forçat d’aquest mon ser exit,
    36     tot lo meu mal sera vos no veher.
    37     O Deu!, per que terme no y a ’n amor,
    38     car prop d’aquell yo·m trobara tot sol?
    39     Vostre voler sabera quant me vol,
    40     tement, fiant de tot l’avenidor.

    41     Yo son aquell pus estrem amador,
    42     apres d’aquell a qui Deu vida tol:
    43     puys yo son viu, mon cor no mostra dol
    44     tant com la mort per sa strema dolor.
    45     A be o mal d’amor yo so dispost,
    46     mas per mon fat Fortuna cas no·m porta;
    47     tot esvetlat, ab desbarrada porta,
    48     me trobara faent humil respost.

    49     Yo desig ço que·m pora sser gran cost,
    50     y aquest esper de molts mals m’aconorta;
    51     a mi no plau ma vida sser estorta
    52     d’un cas molt fer, qual prech Deu sia tost.
    53     Ladonchs les gents no·ls calrra donar fe
    54     al que Amor fora mi obrara;
    55     lo seu poder en acte·s mostrara
    56     e los meus dits ab los fets provare.

    57     Amor, de vos yo·n sent mes que no·n se,
    58     de que la part pijor me·n romandra;
    59     e de vos sab lo qui sens vos esta.
    60     A joch de daus vos acomparare.

 

 

 

Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000. Pagès XLVI.